La Gamba de Palamós

Pocs productes catalans tenen la fama i el prestigi de la gamba de Palamós. Però si ostenta aquest reconeixement és perquè s'ho val: les gambes són un tresor gastronòmic de primer ordre que compta fins i tot amb un segell de marca de qualitat. Un regal del litoral de l'Empordà que aprecien fins i tot els paladars mes gourmet.

Aquesta espècie és tan particular perquè s'alimenta de la fauna i flora marines que es troben al fons marí d’aquesta zona, per això el seu sabor, més dolç que el d'altres gambes, sigui únic, i més potent i delicat alhora. A més del seu característic color vermellós i la seva textura ferma, aporta molta frescor a la boca.

Al fons marí on viu, que s'estén a banda i banda de la població gironina que li dóna nom, està ple de canons i talussos. La gamba hi troba un hàbitat ideal: rocós, a uns 400 metres de profunditat, amb una biodiversitat ideal per al seu desenvolupament i alimentació a base d'algues, minerals, etc.

Tot i que pugui sorprendre, la gamba de Palamós no és un producte mil·lenari. De fet, no fa ni un segle que va ser descoberta. Els historiadors situen el 1930 un fet decisiu: va ser aquell any quan pescadors de l'Ametlla de Mar, població de la costa sud de Catalunya, van arribar a Palamós i van ensenyar als locals la pesca d'arrossegament: es llença una xarxa des de la barca i amb ella s'arrossega el fons marí, capturant allò que troba al seu pas. Entre altres animals, la gamba vermella. Després de la incorporació d'aquest art de pesca, va venir després una història d'èxit. Del mar als plats dels pescadors i les cases de la zona, després als restaurants, i per això a la fama cada vegada més gran.

La millor temporada per capturar-la és entre els mesos de maig i juliol. Els pescadors surten de matinada cap als caladors on viuen per llençar les xarxes. A la tarda tornen a recollir-les i, si aconsegueixen capturar-les, subhastar-les al port. Una estampa que val la pena viure per valorar aquest aliment tan exquisit.

A la planxa són un plaer, potser la manera més popular i agraïda de cuinar-les, encara que admeten altres tècniques als fogons. Això sí, cal no oblidar-se del millor: xuclar el cap per extreure'n tota l'essència. De fet, diversos restaurants de Palamós i Sant Antoni de Calonge celebren cada any, de maig a juliol, el Menú de la Gamba, el lema del qual és ”Xucla’n el cap i llepa-te'n els dits”.